El règim jurídic de la toponímia a Astúries. Llums i ombres

La toponímia, entesa com el conjunt de noms de les poblacions i els accidents geogràfics, o com el conjunt de noms dels llocs d’un país, ha constituït un dels aspectes més sagnants de la realitat lingüística d’Astúries, i ha estat una constant reivindicació del moviment de recuperació ... Ausführliche Beschreibung

1. Person: José Manuel Pérez Fernández verfasserin
Quelle: In Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law (01.12.2007)
Weitere Artikel
Format: Online-Artikel
Sprache: Aragonese Spanish
Catalan
German
English
Spanish
Miscellaneous languages
French
Italian
Dutch
Veröffentlicht: 2007
Beschreibung: Online-Ressource
Online Zugang: Online
Online
Online
Online
Volltext
Tags: Hinzufügen
Keine Tags. Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
  Creative Commons License Source: Directory of Open Access Journals (DOAJ).
LEADER 02991nma a2200265 c 4500
001 DOAJ040437523
003 DE-601
005 20190405073535.0
007 cr uuu---uuuuu
008 190405s2007 000 0 arg d
035 |a (DE-599)DOAJ8eca736267fa479da2f9791efdef5091 
040 |b ger  |c GBVCP 
041 0 |a arg  |a cat  |a ger  |a eng  |a spa  |a mis  |a fre  |a ita  |a dut 
100 0 |a José Manuel Pérez Fernández  |e verfasserin  |4 aut 
245 1 3 |a El règim jurídic de la toponímia a Astúries. Llums i ombres  |h Elektronische Ressource 
300 |a Online-Ressource 
520 |a La toponímia, entesa com el conjunt de noms de les poblacions i els accidents geogràfics, o com el conjunt de noms dels llocs d’un país, ha constituït un dels aspectes més sagnants de la realitat lingüística d’Astúries, i ha estat una constant reivindicació del moviment de recuperació lingüística (re-Surdimientu). Amb cert retard, s’ha posat en marxa el procés destinat a fer efectiva la demanda de la recuperació dels topònims tradicionals, procés que constitueix l’objecte d’aquest treball, i que és ple de llums i ombres. Una regulació imprecisa, en alguns aspectes, i limitada en d’altres, unida a una voluntat política vacil·lant, explica les dificultats del procés de recuperació, a la qual cosa cal afegir la singularitat que ni l’asturià ni el gallego-asturià (les dues llengües de la comunitat autònoma al costat del castellà) no gaudeixen de l’estatut d’oficialitat (encara que sí que gaudeixen de reconeixement oficial), que aporta una visió enriquidora de la problemàtica de la tutela de les llengües minoritàries sense reconeixement oficial ple i la consegüent tutela dels drets lingüístics dels parlants d’aquestes llengües. Partint d’aquest panorama, en aquest treball s’aborden fonamentalment tres qüestions: en primer lloc, la qüestió competencial, això és, el paper que correspon, principalment, tant a l’Administració autonòmica com a la municipal, i els títols que emparen la seva intervenció; en segon lloc, examinarem com la legislació de règim local afronta la qüestió toponímica, en concret, el procediment administratiu establert per fixar, i modificar si escau, la denominació oficial dels ens locals, cosa que resulta especialment rellevant en el cas de llengües sense estatut d’oficialitat; i en tercer i últim lloc, farem una anàlisi detallada i crítica del vigent règim asturià sobre toponímia, centrat exclusivament en el nom dels ens locals i els seus nuclis de població. 
773 0 8 |i In  |t Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law  |g  (01.12.2007)  |w (DE-601)DOAJ000046175  |x 0212-5056 
856 4 0 |y DOAJ  |u https://doaj.org/article/8eca736267fa479da2f9791efdef5091 
856 4 0 |u http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/863 
856 4 0 |u https://doaj.org/toc/0212-5056 
856 4 0 |u https://doaj.org/toc/2013-1453 
912 |a GBV_DOAJ 
951 |a AR 
952 |j 2007  |b 01  |c 12 

Ähnliche Einträge

Keine ähnlichen Titel gefunden

Privacy Notice Ask a Librarian New Acquisitions